Back الحرب الفنلندية Arabic Rus-İsveç müharibəsi (1808-1809) Azerbaijani Фінская вайна Byelorussian Finská válka Czech Den finske krig Danish Russisch-Schwedischer Krieg (1808–1809) German Finnish War English Finna Milito Esperanto Guerra finlandesa Spanish Vene-Rootsi sõda (1808–1809) Estonian
| Guerres russosueques i Guerres Napoleòniques | |||
|---|---|---|---|
 | |||
 Björneborgarnas marsch d'Albert Edelfelt | |||
| Tipus | conflicte  | ||
| Data | 21 de febrer de 1808 - 17 de setembre de 1809 | ||
| Coordenades | 62° 0′ 0″ N, 23° 0′ 0″ O / 62.00000°N,23.00000°O | ||
| Escenari | Finlàndia, Suècia | ||
| Lloc | Finlàndia | ||
| Resultat | Victòria russa, Tractat de Fredrikshamn | ||
| Conseqüència | Separació de Finlàndia de Suècia. Finlàndia esdevé una part autònoma de Rússia | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Oficials destacats | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
.svg){kind=small}
La Guerra finlandesa (suec: Finska kriget, finès: Suomen sota rus: Русско-шведская война 1808-1809) es va lliurar entre Suècia i Rússia del febrer de 1808 al setembre de 1809. La raó del conflicte foren principalment les Guerres Napoleòniques, on Suècia es va aliar amb el Regne Unit, mentre que Rússia en aquell moment es va veure obligada a una aliança amb França. El sorgiment de Rússia com a superpotència europea i el relatiu declivi de Suècia fou també un factor important darrere de la guerra. Igualment hi havia la necessitat de Rússia d'assegurar la seva capital, Sant Petersburg.
Després d'un any i mig de lluita, Rússia va guanyar la guerra, un fet que, entre altres coses va portar a la creació del Gran Ducat de Finlàndia sota control rus. Per a Suècia fou el final, el regne fou dividit i el país va perdre un quart de la seva població i un terç de la seva superfície terrestre. La guerra també va conduir a la deposició del rei suec Gustau IV Adolf. El parlament suec va adoptar una nova Constitució per reemplaçar la constitució gustaviana de 1772. La Casa de Bernadotte es va establir com a dinastia regnant de Suècia el 1818.
La derrota de Suècia va portar al país a tractar d'obtenir el control sobre Noruega com un reemplaçament de Finlàndia, fet que es va produir parcialment mitjançant la invasió de Noruega en 1814. La situació estratègica al nord d'Europa va canviar i la política sueconoruega de neutralitat reduí la tensió entre Rússia, Dinamarca i els regnes combinats de Suècia i Noruega. Al cap de 200 anys de la fi de la guerra, el 2009, hi va haver a Suècia una sèrie de commemoracions del bicentenari, batejades com a Any 1809.